El PSC lamenta profundament la mort del company Jordi Solé Tura

El PSC lamenta profundament la mort del company Jordi Solé Tura, destacant la seva militància antifranquista i el seu compromís amb les esquerres catalanes, el seu protagonisme en la transició i la seva participació activa en el desenvolupament del projecte polític del socialisme català des de 1989. Traslladem el nostre dolor a la seva família i amics, a tots els demòcrates, als catalanistes i la gent que han perdut avui un referent moral i polític de primer ordre.

Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930-2009) va ser diputat del PSUC del 1977 fins el 1982, un dels set ponents de la Constitució espanyola, va ser també ponent de l’Estatut de Catalunya de l’any 1979. Abandona el PSUC el 1986 en el que havia entrat a militar el 1956. Militant del PSC des de 1989, el 1988 va ser Diputat al Parlament pel PSC i Senador en representació de la cambra catalana, Diputat al Congrés des de 1989 fins l’any 2000, va ser Ministre de Cultura des de 1991 a 1993, Senador per Barcelona del 2000 al 2004, i membre de la Comissió Executiva del PSC des de 1991 fins l’any 2000.

Militant antifranquista i un dels més destacats dirigents de l’esquerra catalana, Jordi Solé Tura va estar exiliat cinc anys a causa de la persecució política del franquisme, com a professor universitari va impulsar la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, i com a dirigent polític va participar en la creació de l’Assemblea de Catalunya i Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Jordi Solé Tura va ser un dels màxims exponents de l’eurocomunisme, va treballar per l’entesa entre les forces d’esquerres i va participar activament en el desenvolupament del projecte polític del socialisme català des de 1989 fins que la seva malaltia li ho va impedir. D’entre les seves obres destaquen: Catalanisme i revolució burgesa (1970), Nacionalidades y nacionalismos en la España contemporánea (1985), Una història optimista (Memorias, 1998).

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

En un fet sense precedents, avui 12 diaris catalans publiquen una editorial única. Són El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. El text és aquest:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al•lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Manifest PSC: Dia Internacional Contra la Violència de Gènere

Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials
entre dones i homes.

A punt de complir-se cinc anys de la promulgació de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la violencia de género i gairebé dos anys de la Llei dels Drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista, és hora de reconèixer allò que aquestes lleis pioneres han suposat per a la societat i també la seva transcendència a nivell mundial: aquestes mesures legals han estat imprescindibles perquè la conscienciació social en contra d'aquests crims hagi calat profundament en la societat, i han tingut una especial rellevància en la protecció de les víctimes de maltractaments i en el respecte i la dignitat que han assolit les dones al llarg d'aquests anys.

A Catalunya, tot i la tasca feta pels ajuntaments, la sequera de respostes polítiques a aquest fenomen durant els diferents governs de CIU ha fet que encara resti molta feina per fer. Tot i amb això, aquestes lleis estan demostrant ser eficaços instruments: molts han estat els maltractaments evitats i els assassinats que s'han impedit. Moltes les dones que són, han estat i seran protegides i salvades d'una situació de greu risc físic i psíquic, i moltes també les persones que han pogut sortir de l'espiral de terror, crueltat i violència que els maltractaments signifiquen, gràcies a aquestes Lleis i al seu desenvolupament. Però també han estat moltes les persones que, gràcies a les referències marcades per ambdues lleis, han arribat a identificar i rebutjar la violència que es mantenia en costums i hàbits disfressats de normalitat.

En aquest temps, les campanyes de conscienciació social han produït els seus fruits, però no podem passar per alt que queden missatges, palesos o soterrats en les famílies, en l'educació, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en la televisió, en els videojocs, etc., que segueixen transmetent una imatge de les dones que denigra profundament el seu paper i la seva situació en la societat, que les menysprea i les anul•la, que les fa responsables, gairebé, de tots els mals, mantenint un estereotip femení cruel i inacceptable i, sobretot, injust.

Aquesta imatge, tergiversada i malèvola, s’insereix en el més profund de les persones més joves que estan formant la seva personalitat i les fa reproduir tan terrible violència, cosa que comporta que l'edat de maltractadors i víctimes sigui cada vegada menor i que els casos de maltractament hagin augmentat en les franges d'edat inferiors als 30 anys.

Hem de treballar, doncs, perquè la percepció social que hom té de les dones no segueixi sent esbiaixada, de dependència ni de dominació. I en aquesta tasca és imprescindible implicar i reconèixer a tots aquells homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat que ens impedeix assolir la felicitat a totes i a tots, a tots aquells que saben que aquesta lluita és també la seva.

L'educació en valors democràtics implica situar el paper de les dones com a persones en igualtat de drets i per això, l'educació, tant dins de la família com a l'aula, ha de ser l'eix de les nostres properes actuacions de manera prioritària. El desenvolupament de programes específics contra la Violència de Gènere a les Escoles, Instituts i Universitats ha d'abordar-se com a base fonamental, com el puntal definitiu per a acabar amb la violència de gènere. Però també cal cercar un compromís més explícit en pares i mares perquè qüestionin i combatin tot allò que contribueixi a la perpetuació dels rols de la desigualtat, i perquè transmetin missatges directes als seus fills i a les seves filles: “que no se t’acudeixi controlar a una dona”, i “no et deixis mai controlar per un home”.

Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. A les novetats legislatives introduïdes per la Llei dels drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista caldrà afegir-hi aquelles que incorpori la futura Llei d’igualtat catalana que s’està dissenyant en aquests moments. I no cal dir que encara existeixen països a Europa que ni tan sols quantifiquen els assassinats per violència de gènere i en els quals aquests no són considerats com específics de violència contra les dones. És aquest un repte que caldrà intentar resoldre durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea a partir de Gener de 2010 i per al qual ja s'ha anunciat un primer pas definitiu: la creació de l'Observatori Europeu de Violència de Gènere i l'aplicació de l'Ordre de Protecció Europea que suposarà un nivell de protecció uniforme per a les víctimes de violència de gènere en tots els Estats de la Unió.

Estem en un moment en què la societat ha d'agafar, encara amb més decisió, les regnes del canvi de valors en els i les joves i ha de fer una crida general al respecte, a la dignitat, a la llibertat, a la igualtat, a la integritat i al valor social imprescindible de les dones com a subjectes posseïdors dels drets fonamentals.

El futur no és només l'arribada del temps esperat, el futur ha de ser construït, i aquesta construcció ha de ser aixecada sobre els pilars dels drets humans, de tots ells. Si en falta algun, com ara succeeix amb la Igualtat, el futur mai arribarà. És cert que tots i totes hem de construir el futur, però també és veritat que l'aportació dels i les joves és decisiva perquè l'espai conquerit sigui un lloc de convivència on es trobin la igualtat amb la llibertat, i la justícia amb la dignitat.

CARTA DEL PRESIDENT MONTILLA

Benvolgut / benvolguda,

M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o militant dels Socialistes de Catalunya. I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.

He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.

Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.

Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.

Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.

I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.

Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!

Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.

Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.

Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.

Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col•lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques.
És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.

Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.

Amb tot el meu afecte,


José Montilla

22 Jóvens d'Ulldecona ja cobren la Renda Bàsica per Emancipació

Cada cop són més els jóvens que cobren la Renda Bàsica. A Ulldecona actualment 22 jóvens reben aquesta prestació. És una xifra, d'altra banda, que s'incrementarà aviat, ja que en aquests moments hi ha, a nivell de totes les Terres de l’Ebre, un total de 395 peticions més, ja resoltes i enviades al Ministeri, pendents de verificació.

Es tracta d’una mesura impulsada pel Govern espanyol que implica una ajuda directa de 210 euros mensuals, durant quatre anys, als joves d'entre 22 i 30 anys que vulguin accedir a un habitatge de lloguer i que tinguin uns ingressos que no superin els 22.000 euros anuals. L'ajuda també inclou el pagament de 120 euros per fer front al cost de l'aval i d'un préstec de 600 euros per la fiança. Des de l'entrada en vigor d'aquesta Renda Bàsica d'Emancipació, el Ministeri d'Habitatge ha ordenat pagaments per un valor de 331 milions d'euros. En aquest sentit, cal recordar que tots aquells joves que vulguin acollir-se a aquest ajut poden consultar el web http://www.alquilerjoven.es/.

L’alcaldessa d’Ulldecona i Diputada al Parlament, Núria Ventura, ha valorat com a molt positiva aquesta prestació ja que “els i les jóvens són un dels col.lectius amb més dificultats d’accés a l’habitatge, que retarda la seva emancipació, i d’aquesta manera es contribueix en part a paliar el problema i se’ls ajuda a tirar endavant en un moment de dificultat”.

FESTES I JORNADES

Fa poc més d'un mes del final de les Quinquennals i Ulldecona ja es prepara per viure un altre cap de setmana festiu. Del 16 al 18 d'octubre se celebraran les Festes de Sant Lluc, les Jornades d'Agrobiologia, Paisatge i Patrimoni, amb el mercat agrobiològic i artesanal, les Jornades d'Olivicultura Ecològica i la mostra de vehicles d'època. Serà un llarg i intens cap de setmana. Podeu consultar a la pàgina web de l'Ajuntament d'Ulldecona tota la programació.

Segons explica en el seu blog l'Alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, es tracta d'una nova "iniciativa que sabem que tindrà continuïtat i que podria ser l’embrió" de l'especialització que necessita la Fira de Sant Lluc i que enguany no es realitza degut a la situació econòmica general. "Perquè decidim dinamitzar aquest sector, el de l’alimentació i l’agrícola, lligat al paisatge i el patrimoni, lligat també al turime i, per tant, al sector serveis? Per que sincerament creiem que tenim un potencial territorial molt important i molt potent en aquest camp. El món de l’alimentació no estarà mai en crisi, és una necessitat bàsica. La qualitat del què mengem ens preocuparà sempre. La protecció del nostre paisatge ha de ser prioritària. El nostre patrimoni, natural, arquitectònic o etnològic, és el llegat més preuat que ens han deixat els nostres avantpassats i hem de saber aprofitar-lo per continuar avançant sense destruir-lo, conservant-lo i donant-lo a conèixer. Dinamitzem així al mateix temps el sector turístic que vol dir al mateix temps sector serveis (forns, botigues, restaurants ... ). Una cosa ens porta a l’altra, tot entrelligat" segons explica Ventura.

LA CATALUNYA SERENA

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha dit en el Ple del Parlament, al debat de política general, que “crec honestament que en molts aspectes aquest ha estat un any excepcional per la densitat de l’obra de govern executada” i ha assegurat que moltes de les obres executades pel seu Govern “justificarien per si mateixes l’esforç de tota una legislatura”. Montilla ha posat com a exemples d’això molts dels reptes que el Govern català s’havia fixat per aquesta legislatura, com la reforma del sistema de finançament, la llum verda al traspàs de Rodalies, la nova Llei d’Educació, la signatura del Pactes Nacionals per la Recerca i la Innovació i per a la Immigració, i la inauguració d’infraestructures tan importants per al país com la Terminal T1 de l’Aeroport del Prat, el Túnel de Bracons o la Dessalinitzadora de El Prat.

José Montilla, que ha pronunciat aquestes paraules en el decurs de la seva intervenció al Debat de Política General que durant els tres propers dies es celebrarà al Parlament, ha assegurat que “per força menys se’ns havien venut com a extraordinàries algunes de les sis primeres legislatures d’aquesta etapa democràtica” i ha volgut destacar especialment “la intensitat de l’obra de Govern en marxa”.

El president ha assenyalat també molts altres “símptomes diversos de vitalitat, de voluntat de resistir, de superar les dificultats, d’assolir excel·lència, de generar futur” que ha mostrat en aquests mesos l’economia catalana. Entre molts d’altres, ha destacat la compra d’Spanair per empresaris catalans; la fusió de les aerolínies Vueling i Clickair; la ubicació a Martorell del nou taller del Q3 de Seat o la decisió d’Alstom d’instal·lar a Barcelona la seva seu mundial per a l’energia eòlica. “Són exemples de l’esperit emprenedor que Catalunya no pot perdre ni ofegar”, ha afirmat.

Totes aquestes iniciatives empresarials desmenteixen, segons el president, la visió “pessimista” de la realitat catalana que alguns plantegen i que “no voldria creure que sigui interessada”, ha dit. Per al cap de Govern, “no hi ha cap repte que se superi des del prejudici pessimista o negatiu” i Catalunya té encara per davant alguns reptes que “ens exigeixen al màxim i demanen el millor de cadascun de nosaltres”.

Davant d’això, el president ha advocat per “la combinació d’esperit emprenedor i acció pública eficient” com la “millor recepta contra el pessimisme”, convençut que “la vitalitat privada i pública es reforcen mútuament”.

Així mateix, José Montilla ha advertit que “no és un moment per defallir; estic convençut que ens calen més resultats i segurament menys proclames. En definitiva, a treballar tots plegats que hi ha molta feina, i els nostres conciutadans no poden esperar”. El president de la Generalitat ha estat rotund a l’hora d’expressar el seu “compromís personal, polític i institucional” amb el desplegament de l’autogovern de Catalunya.

“Faré d’aquesta Presidència l’acció política més decidida en la defensa i el desplegament de la nostra llei de lleis”, és a dir, “d’aquest Estatut” que “és de tots”, ha manifestat Montilla. “Hem de centrar la política catalana en el desplegament de l’Estatut”, ha dit. A continuació, ha recordat que “el vaig votar i el defensaré amb una total i absoluta convicció que és el millor per Catalunya”, i ha alertat que el país “se la juga si no sap treure’n profit”.